SENSE VACANCES

A l’hora d’escriure sobre el viatge a Finlàndia tinc sentiments contradictoris.  D’una banda, em sento molt neguitosa. He tingut temps per pensar en  la meva vida laboral i cada cop sento com el canvi crida dins meu, com cada cop és més urgent. Necessito créixer professionalment i afrontar nous reptes! Sóc capaç, sóc potent, tinc imaginació, il·lusió, força... a les hores, que em frena?  Haig de vèncer aquest Grembiln. Haig de ser motor pel canvi. He agafat embranzida  i al setembre  seré imparable.

D’altra banda em sento relaxada perquè l’Isart ha pogut desconnectar una mica. Li haig de donar les gràcies al Jordi per això. GRACIES.  Quan el vaig conèixer vaig pensar que era igual que l’Isart... ara penso que potser s’assembla més a mi... bé, sigui com sigui, tenim moltes coses en comú i  tant debò pugem seguir fent coses junts.  Quan vam acabar el rodatge, vaig advertir a l’Isart que es creen sentiments molt intensos. És com viure un gran castell de focs preciós i emocionant.  Dic això ara, perquè passejant per Hèlsinki el Jordi va fer aquest mateix cometari i sentir les meves paraules dites per una altra persona em va entristir. Curiós, no? Em fa pensar en com m’expresso i perquè diuen que em passo molt amb les coses que dic, que sóc seca, que sóc dura... i es que quan parles amb algú que s’expressa amb  el canal dels sentiments, no es pot fer servir al canal cerebral. Son converses condemnades al fracàs, malgrat en el fons, estem parlant de la mateixa cosa i segur que compartim el mateix sentiment . Davant d’això, jo opto per callar. Li haig de preguntar al Jordi si ell ho veu així també o es una menjada de coco meva... potser ell te una sol.lució!  De tota manera estic disposada a que em trenquin el cor si puc viure un instant meravellós. Em vaig comprometre amb l’Isart a intentar que aquesta sensació de plenitud, al acabar el rodatge,  perdurés en el temps. És un dels meus objectius prioritaris de futur.

Parlevem de Hèlsinki, no? Bé, eeeeh...... Recordaré el cel blaaaaaaaaaau, riure sense parar a la sauna, el passeig de tarda pel parc natural de Phyjä , dinar en un teatre a l’aire lliure a Tallin, la posta de sol a Suomelina, un car-coaching amb l’Ernest i una abraçada del Jordi.