Y sin movernos de sitio!!!!!
El Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona presenta, del 17 d'octubre de 2002 a finals d'octubre de 2003, la reproducció d'una monumental escultura olmeca: el cap colossal número 8.
Aquesta iniciativa del col·leccionista Jean Paul Barbier-Mueller de dotar el museu amb una obra d'aquestes característiques respon, d'una banda, a la seva especial admiració per aquesta cultura i, de l'altra, al desig de mostrar al públic la monumentalitat de determinades produccions prehispàniques, impossible d'observar a les exposicions que es poden presentar a l'interior del museu.
La seva grandària esdevé encara més impactant quan se sap que l'ús de la roda era totalment desconegut entre els pobles precolombins, i que les pedres que constitueixen aquests caps colossals (que poden arribar a pesar fins a 50 tones) sovint van ser transportades des de llocs ben allunyats dels emplaçaments on s'han trobat.
D'altra banda, la talla en pedra de caps humans monumentals, sense cos que els sustenti, no és un fenomen que s'hagi donat gaire sovint en la història de l'art mundial. L'exemple més remarcable que podríem esmentar són les famoses escultures de l'illa de Pasqua (a la Polinèsia), encara que el seu origen és menys remot que les de la cultura olmeca, ja que les primeres daten dels segles XV i XVI i les segones del primer mil·lenni abans de Crist; a més, els caps olmeques es diferencien dels de la Polinèsia perquè tots són diferents, amb trets personalitzats, i perquè no tenen espiga que els sostingui.
Avui en dia tots els caps colossals són a Mèxic. Els conservadors dels museus mexicans són absolutament reticents a permetre que es transportin per raó dels perills que la seva grandària i pes comporten pel que fa a mobilitat i conservació. Per aquest motiu el col·leccionista Barbier-Mueller ha optat per encarregar la reproducció d'un dels caps més bonics i més ben conservats a un escultor de Mèxic amb tots els permisos de l'Instituto Nacional de Antropología e Historia. L'artista l'ha realitzat a partir d'un motlle de l'escultura autèntica, que està exposada al Museu de Xalapa (Veracruz), escultures de les quals no existeix cap còpia similar a cap museu d'Espanya.
Aquesta iniciativa del col·leccionista Jean Paul Barbier-Mueller de dotar el museu amb una obra d'aquestes característiques respon, d'una banda, a la seva especial admiració per aquesta cultura i, de l'altra, al desig de mostrar al públic la monumentalitat de determinades produccions prehispàniques, impossible d'observar a les exposicions que es poden presentar a l'interior del museu.
La seva grandària esdevé encara més impactant quan se sap que l'ús de la roda era totalment desconegut entre els pobles precolombins, i que les pedres que constitueixen aquests caps colossals (que poden arribar a pesar fins a 50 tones) sovint van ser transportades des de llocs ben allunyats dels emplaçaments on s'han trobat.
D'altra banda, la talla en pedra de caps humans monumentals, sense cos que els sustenti, no és un fenomen que s'hagi donat gaire sovint en la història de l'art mundial. L'exemple més remarcable que podríem esmentar són les famoses escultures de l'illa de Pasqua (a la Polinèsia), encara que el seu origen és menys remot que les de la cultura olmeca, ja que les primeres daten dels segles XV i XVI i les segones del primer mil·lenni abans de Crist; a més, els caps olmeques es diferencien dels de la Polinèsia perquè tots són diferents, amb trets personalitzats, i perquè no tenen espiga que els sostingui.
Avui en dia tots els caps colossals són a Mèxic. Els conservadors dels museus mexicans són absolutament reticents a permetre que es transportin per raó dels perills que la seva grandària i pes comporten pel que fa a mobilitat i conservació. Per aquest motiu el col·leccionista Barbier-Mueller ha optat per encarregar la reproducció d'un dels caps més bonics i més ben conservats a un escultor de Mèxic amb tots els permisos de l'Instituto Nacional de Antropología e Historia. L'artista l'ha realitzat a partir d'un motlle de l'escultura autèntica, que està exposada al Museu de Xalapa (Veracruz), escultures de les quals no existeix cap còpia similar a cap museu d'Espanya.
0 comentarios